Suport Educatiu és un projecte d’avaluació d’impacte innovador al nostre país que busca avançar cap a una cultura avaluativa de les polítiques públiques en el marc de l’educació.
El projecte Suport Educatiu: Acompanyament per Accelerar Oportunitats és un projecte d’avaluació d’impacte que avalua tres intervencions de suport educatiu en tres grans àrees de l’aprenentatge: la comprensió lectora (programa LECXIT), les habilitats matemàtiques (programa MATH TUTORING) i les habilitats socioemocionals (programa PENTABILITIES).
La recerca ha tingut un equip d’avaluació d’impacte i un equip d’avaluació qualitativa que han estat treballant de forma conjunta. Totes dues mirades avaluatives treballen per generar un cos d’evidències científiques que serveixin a la política pública per prendre decisions amb una base comprovable.
En aquest article pots conèixer a fons la tasca de l’avaluació d’impacte.
L’avaluació qualitativa descriu, comprèn i explica els fenòmens que observa. Ho fa oferint respostes als “per què” i al “com”, tot posant especial èmfasi en els contextos del projecte que s’està observant. L’avaluació qualitativa es fixa en els punts de vista dels agents implicats i, per tant, és un tipus d’avaluació molt adequada per a l‘estudi dels processos que s’utilitzen en la implementació de projectes en contextos educatius.
Aportacions de la mirada qualitativa a l’avaluació d’impacte
La Neus Banqué, tècnica de recerca d’avaluació qualitativa dels programes de Suport Educatiu, apunta la gran riquesa que ha significat pel projecte tenir aquestes dues branques de l’avaluació, ja que “anant juntes podem arribar a resultats més complexos i que ens aportin una informació més rica. Això, en contextos educatius és clau”. I és que l’avaluació qualitativa pot ajudar a entendre i contextualitzar l’avaluació d’impacte que es fa a través de la quantificació.
En el mateix sentit, la Núria Comas, project manager de l’equip de recerca d’avaluació qualitativa, assenyala que el sentit d’una avaluació qualitativa en programes de suport educatiu és “poder entendre què ha passat en el si de la implementació, les interaccions que hi ha hagut i el paper de cadascun dels agents”.
La mirada qualitativa permet entendre com la implementació s’adapta al context i com aquesta adaptació pot influir en les dades recollides. A més a més, aquest tipus d’avaluació permet donar context a les dades quantitatives, ja que permet interpretar els resultats de l’avaluació d’impacte.
Un altre benefici de la mirada qualitativa seria que ajuda a captar les vivències, concepcions i valoracions dels agents implicats en el projecte (centres, docents, famílies…) i la interacció que hi ha hagut entre ells. I és que a més de polítiques efectives es necessita que aquestes polítiques siguin acceptables i percebudes com a valuoses. D’aquesta manera també es pot captar la predisposició dels diferents agents a participar en avaluacions experimentals per tal d’afavorir la recerca en el món educatiu.
Tècniques i metodologies utilitzades per a l’avaluació qualitativa
Per recollir totes aquestes dades durant el procés d’implementació hi ha hagut una forta vinculació entre tot l’equip de Suport Educatiu. La Núria Sala, tècnica de recerca de l’avaluació qualitativa, assegura que “una de les coses interessants de tot aquest procés és que els equips d’avaluació i d’implementació han treballat en paral·lel per tal que hi hagi un procés de retroalimentació entre uns i altres i que hi hagi una recollida de dades realment efectiva”.
L’avaluació qualitativa fa servir eines pròpies de forma paral·lela a l’avaluació quantitativa, tant per recollir dades com després per a analitzar-les. Les tècniques de recollida de dades que s’han fet servir en el marc d’aquesta avaluació han anat des d’entrevistes a grups de discussió passant per observacions directament a les aules. L’anàlisi d’aquestes informacions es fa a través de metodologies qualitatives i permetrà conèixer i interpretar com s’ha viscut el procés de recerca i identificar factors que han contribuït al seu desenvolupament.
La importància de la divulgació
Un cop l’equip d’avaluació ha recollit i analitzat les dades, s’entra a la part d’estructurar-ne la divulgació. I és que, segons la Núria Comas, la feina de l’equip de recerca no acaba amb la tasca d’observació i els procediments d’avaluació “sinó que ha de continuar més enllà”.
En un primer estadi, l’equip de recerca es planteja “la necessitat de fer retorn a les persones que han participat del projecte perquè puguin veure quin és el sentit de la seva participació”, apunta la Núria Sala. Tal com hem apuntat amb anterioritat, un dels beneficis de l’avaluació qualitativa és captar la valoració de famílies, centres i equips docents. Així doncs, fent aquest retorn les persones participants poden captar l’abast de la recerca i la seva contribució en un projecte ambiciós i amb un fort impacte en el món de l’educació i les polítiques socials.
La Núria Comas apunta a un altre dels receptors de les conclusions del projecte: “Hem de garantir que els resultats arribin a tots els agents implicats i a totes les instàncies en les quals s’està reflexionant en com han de ser els programes de suport educatiu i en general com han de ser les polítiques educatives”.
La tasca de l’equip d’avaluació de Suport Educatiu, doncs, és poder marcar un estil de recerca i avaluació que pugui ser utilitzat en altres contextos d’avaluació educativa. I és que l’impacte i el resultat de la recerca permetrà contribuir a conèixer millor les polítiques d’inclusió social i de suport socioeducatiu i, per tant, poder orientar la política pública cap a intervencions efectives i avalades per la investigació social. A més a més, permetrà escalar i transferir el coneixement dels programes a més territoris, socis i administracions per a integrar-los a la política pública contra l’exclusió social, el fracàs escolar i la pobresa de la infància i l’adolescència més vulnerable.
