Parlem amb tres docents de Salou, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró que han implementat PENTABILITIES als seus centres. A través d’aquest programa l’alumnat s’observa i s’autoavalua, i és observat i avaluat, en relació amb 35 comportaments vinculats amb habilitats socioemocionals. Cadascun dels docents l’ha aplicat d’acord amb les seves possibilitats i els seus contextos, però tots en fan una valoració molt positiva i desitgen repetir i ampliar l’experiència de cara als pròxims cursos.
Víctor Saura
Fa bones reflexions sobre els continguts treballats, fa bones preguntes quan s’encalla, controla les emocions en situacions de conflicte, accepta els canvis, du a terme les tasques amb detall, respecta les normes, escolta els altres i incorpora el que diuen, aporta idees, pren decisions per avançar en el projecte… Tot això són comportaments d’aula que acadèmicament són indispensables, ja que ajuden, i molt, a l’autoregulació i contribueixen a l’èxit educatiu. I, malgrat tot, no s’acostumen a treballar, ni individualment ni col·lectiva, perquè se suposa –erròniament– que ja venen de fàbrica amb l’infant. Fer-ho –i especialment fer-ho amb una visió global, estructurada i sistèmica– és l’objectiu de PENTABILITIES, un programa pilot que ha posat en marxa la Fundació Bofill a vuitanta centres de secundària catalans i espanyols.
En essència, el programa descriu cinc habilitats (d’aquí neix el curiós nom format pel prefix grec i el substantiu anglès) socioemocionals. Són aquestes: habilitats de pensament, gestió emocional, responsabilitat, cooperació i autonomia i iniciativa. Cadascuna d’aquestes pentabilitats està subdividida en un seguit de comportaments, fins a arribar a la xifra de 35, que són els que el programa vol observar i avaluar d’acord amb uns indicadors concrets que es troben en una aplicació. Els docents que han aplicat PENTABILITIES a l’aula trien alguns d’aquests comportaments i els comparteixen amb els alumnes, els quals saben que al llarg d’un cicle seran observats i avaluats específicament sobre aquestes conductes.
Però no només això. L’alumnat també s’autoavalua i coavalua els seus companys i companyes, a través de l’observació i de la mateixa app de la qual disposa el professorat, amb l’excepció que només la poden usar, a través dels seus mòbils o ordinadors, quan els docents els l’activen, normalment durant els cinc minuts finals d’una classe. I així es va completant el cicle, un període de temps flexible acordat per cada equip en funció dels seus contextos i circumstàncies i que es tanca quan cadascun dels alumnes ha estat avaluat sis vegades (dues pels docents, dues pels companys i dues per ells mateixos) en cadascun dels comportaments triats. És en aquell moment que es fa un retorn d’aquesta avaluació a l’alumnat, que pot ser grupal o en algun cas individual. A partir d’aquí, arrenca un nou cicle.
El programa s’adapta
L’Oriol Garcia, psicopedagog de l’Institut Marta Mata de Salou, explica que “al nostre centre vam escollir fer cicles mensuals i en cadascun hem treballat tres comportaments diferents. La tria dels comportaments a observar l’he fet pensant que servís per donar un reforç positiu al grup: he escollit comportaments amb els quals he cregut que els diferents alumnes veurien que tenen coses positives i que no tot és negatiu”, comenta.
A l’Institut de Bellvitge es van planificar dos cicles durant tot el curs. “Vam pensar que era millor fer-ne un de ben fet que quatre de mal fets”, assegura en Bertran Romero, un dels dos docents aplicadors d’aquest centre. Aquest professor de castellà explica que, a causa de la complexitat del seu centre, “va costar força crear un llenguatge comú entre professorat i alumnat i vam voler que aquest apartat quedés molt clar. Havíem d’estar segurs que tothom entenia bé què estàvem observant i que les avaluacions no es feien a partir de sensacions, sinó del que vèiem a classe en cada moment concret”.
El model PENTABILITIES permet adaptar la seva aplicació a les necessitats de cada centre. A l’institut Marta Mata, per exemple, s’ha treballat amb alumnat de 1r d’ESO i durant les classes de Tècniques d’Estudi i Castellà. En canvi, a l’Institut de Bellvitge s’ha fet servir a 2n d’ESO i a les hores de Tutoria i de Castellà.
La importància de la mentoria i el seguiment
Cada docent ha estat acompanyat per un mentor, l’especialista contractat per la Fundació Bofill que s’ha encarregat de formar els docents i que un cop al mes ha entrat a l’aula per veure com s’estava desenvolupant el programa. “Tota pràctica educativa hauria de comptar amb un temps digne de preparació i també un temps digne de revisió”, apunta en Bertran Romero, per a qui les mentories han suposat un espai molt important de creixement. “Un cop al mes he tingut una conversa guiada d’una hora en què hem pogut reflexionar sobre la pràctica docent.” A més, afegeix, el que més l’ha convençut del programa és que “disposa d’un centre de recursos descomunal, amb moltes activitats realistes, i per això, davant de cada problema, la nostra mentora ens ha pogut proposar solucions de veritat”.
Per la seva banda, l’Oliver Carrillo, professor de Física i Química de l’Institut Thos i Codina, de Mataró, recorda que “al nostre centre vam començar una mica espantats, perquè no sabíem on ens ficàvem i semblava força complicat, i en aquest sentit el paper de la mentora ha estat molt important perquè perdéssim la por i poguéssim tirar endavant”. En el seu cas, PENTABILITIES s’ha portat a la pràctica amb alumnes de 3r d’ESO, aprofitant les hores de la seva matèria, de Projectes i de Català.
A més de l’acompanyament a l’aula que ha fet l’equip mentor, el programa ha tingut un altre tipus de seguiment: un equip d’investigadors de l’Institut d’Economia Política i Governament (IPEG) estan processant totes les dades dels quaranta centres educatius recollides per l’aplicació per estudiar l’impacte del treball socioemocional que proposa PENTABILITIES a l’aula.
La virtut de prendre consciència a partir de l’observació col·lectiva
L’observació i l’avaluació són els pilars del programa, ja que són la base per poder treure conclusions dels mateixos comportaments i aprofundir en l’autoconeixença. És tasca del docent planificar l’espai idoni perquè aquests comportaments apareguin i, així, tant alumnes com professorat els puguin observar. Els tres docents entrevistats coincideixen a dir que el millor espai per poder observar les habilitats socioemocionals són les hores de treball autònom en activitats d’aprenentatge individuals o col·lectives. L’Oliver Carrillo, del Thos i Codina, apunta que és bàsic planificar quins comportaments vols observar i generar l’espai perquè aflorin. “I així i tot, de vegades vols observar uns comportaments concrets i resulta que en aquell moment no apareixen. Depèn molt de l’activitat i de com estigui la canalla aquell dia. Per exemple, quan faig classe teòrica avaluo el respecte per les normes, perquè una altra cosa no puc fer”.
“A principi de curs, alguns alumnes estaven una mica mosques perquè es pensaven que volíem fer una mena d’estudi psicològic”, assegura l’Oliver Carrillo. “Després han vist que ha estat una experiència interessant per veure com treballen o com interaccionen amb els altres, perquè molts no n’eren conscients.” Així ho confirmen les dades sobre el programa recollides per la Fundació Bofill: el 80% dels alumnes participants expressa que PENTABILITIES l’ha ajudat a descobrir què fa bé i què pot millorar, així com a adonar-se de com els seus comportaments afecten el seu aprenentatge i la seva vida fora de l’aula.
L’Oriol Garcia assenyala el que per a ell ha estat un dels assoliments del programa: “Els i les alumnes han pres consciència de les seves habilitats socioemocionals, així com de la diferència de perspectives –la seva, la dels companys i la del docent. Amb aquest exercici de metacognició emocional han pogut arribar a veure si s’estan sobrevalorant o infravalorant.” Aquest psicopedagog defensa que tota tasca educativa ha de tenir una “visió emocional” i, en aquest sentit, subratlla que l’estructura de PENTABILITIES “permet al docent acotar les habilitats que vol treballar i augmentar la seva agudesa”.
En Bertran Romero, de l’Institut Bellvitge, coincideix amb l’Oriol Garcia: “Tenir els comportaments tan ben ordenats i definits ha facilitat als nois i noies poder observar-se, entendre’s i veure que el concepte que un té d’un mateix no sempre és compartit pels altres.”
El retorn que es fa als alumnes és essencial per a aquesta presa de consciència i, per tant, un moment clau en tot el procés de PENTABILITIES. El programa proposa dinàmiques i activitats per afavorir una reflexió col·lectiva dels resultats. Aquesta part de la implementació és la que ocupa més temps curricular i cada centre l’ha adaptat a la seva manera. “Jo m’he reservat una hora de cada grup per fer el feedback grupal i la meva companya s’ha reservat una hora per al feedback individual”, explica l’Oliver Carrillo. “Nosaltres hem fet dinàmiques grupals i un feedback individual amb algun alumnat concret, la meva companya quatre i jo quatre més”, comenta en Bertran Romero, segons el qual “és inevitable menjar-se hores d’assignatura, però és que tampoc pots fer una bona classe de castellà si la situació a l’aula no és l’adequada”.
Repetir i ampliar
Els tres docents consultats fan un balanç molt positiu de l’experiència i afirmen que els seus centres tenen la intenció de repetir-la més cursos. Per això, alguns docents implementadors estan rebent formacions específiques per poder exercir com a mentors als seus claustres. En Bertran Romero ho resumeix així: “Hem picat molta pedra i ens agradaria aprofitar tota la feina feta. Això sí, fa falta temps”, comenta, “temps per fer l’observació, per fer el retorn als alumnes, per coordinar-nos amb els altres implementadors, amb els mentors… Els qui ens hem apuntat a això hem tingut una sobrecàrrega d’hores i cap reducció, ho hem fet i ho continuarem fent per amor a l’art, però és evident que les coses que es fan per amor a l’art a la llarga no són sostenibles.”
L’Oliver Carrillo, del Thos i Codina, afegeix que “també cal temps per adaptar la planificació didàctica. Cadascú de nosaltres teníem la planificació de la matèria feta a la nostra manera i l’hem modificat per poder aplicar PENTABILITIES amb garanties”.
Tot i les dificultats i la manca de temps, a l’Institut Thos i Codina de Mataró, fins i tot estan plantejant convertir PENTABILITIES en una eina de tot el centre “per avaluar la competència social, ja que en aquests moments cada professor ho fa a la seva manera i molts cops sense basar-se en cap pauta”.
L’Oriol Garcia, de l’Institut Marta Mata de Salou, conclou que “molts cops l’educació emocional es limita a un taller, a una xerrada o, amb sort, a un seguit d’activitats que es fan a l’hora de tutoria”, la qual cosa, diu, “està bé, però l’educació socioemocional no es pot quedar aquí i, precisament, PENTABILITIES el que proposa és posar una cullerada socioemocional en el dia a dia i fer-ho de forma transversal”. Per això, conclou, “com més docents apliquin PENTABILITIES, més rics seran els resultats, perquè hi haurà moltes més evidències i el treball socioemocional d’alumnes i professorat millorarà de forma exponencial”.
