Els voluntaris i voluntàries del LECXIT són persones pacients i generoses que acompanyen durant una hora a la setmana infants amb dificultats lectores. La majoria de les persones voluntàries perceben una millora de la comprensió lectora en els infants i, sobretot, detecten més il·lusió pels llibres gràcies al programa.

Laia Vicens

Conscient de la importància que té la lectura en la infància, la Cinta Audí és voluntària del programa LECXIT des de fa més de 10 anys. Als seus 72 anys ha acompanyat una bona colla de nens i nenes a descobrir el gust pels llibres. Aquest curs, ha canviat d’espai i, en lloc d’anar un cop a la setmana a la Biblioteca Pere Anguera de Reus, ha acudit a l’Escola Marià Fortuny, un dels 52 nous centres educatius de Catalunya on ha arribat LECXIT a través del projecte Suport Educatiu. Tot i conèixer a fons el programa, un dels més veterans de la Fundació Bofill, la Cinta assegura que “cada sessió és diferent” i que aprèn alguna cosa en totes: “Nosaltres som voluntàries que ensenyem a llegir, però també hem d’aprendre, i jo cada dia de LECXIT aprenc alguna cosa de les reaccions dels infants, de la dinamitzadora…”, explica la Cinta. 

És una voluntària molt compromesa, que reforça positivament els nens i nenes i, alhora, els posa les piles quan cal. “M’aporta molta satisfacció veure que els infants continuen venint, que avancen més o menys, però que s’ho passen bé i volen repetir”, diu. I això que de vegades les coses no són fàcils i ha de fer front a la desmotivació, la manca d’interès o fins i tot la dificultat de trobar llibres que encaixin amb el perfil de l’infant. Però, fins i tot en aquests casos, la Cinta prefereix veure el got mig ple: “Alguna cosa sempre milloren: no tenen rebuig als llibres i tenen més bona comprensió.” Ella ha comprovat que ajuda molt el fet de connectar emocionalment amb l’infant, com li ha passat aquest curs. “Hem acabat tenint molt bona relació i ara em veu pel carrer i ve corrents a saludar-me”, celebra. “És molt important llegir i entendre el que llegeixes. Si ho pots fer, t’obres al món”, assegura la voluntària. 

Amb tota probabilitat, la Cinta continuarà sent voluntària de LECXIT el curs que ve. Li agrada veure com els nens i nenes “no fallen ni un sol dia” i “s’acomiaden contents i amb il·lusió”. Ella creu que pot continuar aportant el seu granet de sorra al programa perquè més alumnes puguin continuar rebent l’acompanyament lector que necessiten i anima tothom a sumar-s’hi. Jubilats, com ella, però també gent jove i adults que tinguin una estoneta a la setmana per dedicar als altres i que siguin apassionats de la lectura. Segons ella, fan falta pocs requisits per ser voluntari: “Cal tenir calma i paciència, que t’agradin els infants i saber-los comprendre”, apunta. 

De fet, la paciència és una de les qualitats que ha hagut de treballar aquest curs el Joaquim, voluntari a l’Escola Lluís Vives de Castelldefels, que ha hagut d’esmerçar-se de valent per establir una relació de confiança amb l’alumna. “Cal ser pacient i flexible”, afirma el Joaquim. El truc? “Que no et vegin com l’autoritat, sinó com algú que t’ajuda a llegir i a desenvolupar algunes competències.” “Quan veia que estava despistada o enfadada, deixàvem la lectura i parlàvem de com se sentia. No podem ser rígids com a l’escola, perquè el nostre objectiu és millorar la comprensió lectora, però passant-s’ho bé perquè vulguin tornar”, explica. Se n’ha sortit i amb nota.

El Joaquim, de 58 anys i treballador de banca, col·labora amb dues entitats més: Amb Bici sense edat, en què fan sortides amb bicicleta amb avis, i al Telèfon de l’esperança, un xat per a joves d’entre 14 i 25 anys que tenen problemes i inquietuds de salut mental. “Tenia contacte amb avis i joves i ara també amb infants. Hem de retornar el que la societat ens dona”, afirma. Bon amant de la lectura, es va engrescar de seguida amb el programa. Participar en el LECXIT li ha fet veure fins a quin punt nens i nenes de la mateixa edat, el mateix municipi i la mateixa escola poden ser tan diferents i li ha servit per ser “menys estricte i més pacient”. I també per ser conscient de la realitat —massa tossuda, massa dura, massa invisible— que es viu en moltes llars. “Moltes famílies a casa no tenen llibres, i hem vist moltes mares que amb prou feines parlen el castellà, i molt menys el català. Com poden donar suport amb aquest tema als seus fills?”, es pregunta el Joaquim. I afegeix: “Em va sorprendre molt que la nena a qui jo acompanyava llegia i ho anava representant tot com si fos una obra de teatre.”

El Joaquim ha acabat el voluntariat content de la feina feta i dels resultats: “Ha agafat més interès per la lectura, té una lectura més fluida en veu alta i ha millorat algunes paraules en què abans s’encallava.” I agraeix a la dinamitzadora del programa l’orientació, els consells i l’organització: “Pensava que estaríem més aïllats o que ens hauríem de buscar molt la vida, però ella ens portava llibres que pensava que els agradarien als infants.”

Qui també ha valorat la tasca de les dinamitzadores és la Maria, voluntària a l’Escola Pia Luz Casanova de Barcelona. “Tenir aquest referent m’ha agradat molt”, diu. Com les dinamitzadores, la Maria també s’ha passat tot el curs traginant llibres amunt i avall. Mestra d’anglès i amb un màster de foment de la lectura i les biblioteques escolars, ha estat treballant aquest curs de bibliotecària i en una llibreria infantil i juvenil. La seva extensa formació en la matèria i la implicació personal i la passió que ha posat en el voluntariat ha donat un segell de qualitat al programa en aquesta escola: ha portat llibres pensats per a l’alumne a qui ella acompanyava, però també per a la resta. I, fins i tot, ha dissenyat un petit diari de lectura: han dedicat l’inici de cada sessió a fer un petit joc de paraules, com el penjat o el Paraulògic, i els minuts finals els han servit per fer una valoració de com ha anat l’estona de lectura i per apuntar quin llibre havien escollit, si els hi havia agradat… “Ha estat molt enriquidor viure de prop el procés lector d’un infant, acompanyar-lo en la lectura i veure com millora les seves dificultats”, reflexiona. 

Fa uns mesos va llegir un article al diari en què s’anomenava el LECXIT i va recordar que li havien parlat d’aquesta iniciativa durant la carrera. “Vaig pensar que era el moment i vaig omplir el formulari per ser voluntària”, explica. Diu que va començar sense fer-se expectatives, i es mostra sorpresa per la implicació personal que ha acabat teixint amb l’alumna a qui ha acompanyat: “Hem connectat molt en poques sessions.” Al principi, la nena es mostrava tímida i dispersa, explica la Maria. “Llegia molt de pressa i de forma impacient i no s’atrevia a mirar-me gaire”, recorda. Però amb el pas de les setmanes, es va començar a obrir, i relaxar-se la va ajudar en tots els àmbits: “M’explicava tot el que havia fet durant la setmana i fins i tot llegia més tranquil·la i pausada.” “No puc dir que segur que entén molt millor el que llegeix, però sí que he notat millora en coses bàsiques, com aturar-se en els punts o pronunciar bé la j i la g”, afirma la Maria. Del que està més orgullosa és del canvi d’enfocament, de xip, que ha fet la nena en relació amb la lectura: “Per a ella, abans, llegir era una cosa que havia de fer i ara, en canvi, diu ‘Que bé, tinc una estoneta per llegir’.” Aquesta és, de fet, l’autèntica llavor de l’èxit lector, ja que el gust per la lectura és un fort predictor de l’èxit educatiu.

“Són infants que no tenen l’oportunitat de tenir un adult o un referent que s’assegui amb ells i els ajudi a llegir, i aquesta mancança l’arrosseguen tota l’escolaritat i van quedant enrere, cosa que els frustra molt”, lamenta la Maria. I si a través del LECXIT es poden enganxar mínimament als llibres, ja hi haurà molt de camí fet. Amb tot, però, la Maria deixa ben clar que “una cosa és llegir i l’altra és entendre el que llegim”. Ho diu a la llum d’unes dades de context, segons l’informe internacional Pirls, amb un dels nivells més baixos de comprensió lectora d’Espanya i d’Europa dels infants catalans a 4t de primària. Justament, 4t de primària és el curs que fan els participants del LECXIT.

“A vegades llegeixen per llegir. Amb la imatge d’un infant amb un llibre en tenim prou, però no és així. Hem de comprovar que estan entenent el que llegeixen”, reclama. I per això cal que la taca d’oli LECXIT continuï estenent-se per escoles, biblioteques i entitats, perquè pugui arribar al màxim de nens i nenes. La Maria posa feina als futurs voluntaris i voluntàries: “Calen persones pacients, amables i generoses amb el seu temps que, si volen fer-ho bé, hauran d’estar informats, llegir els diaris i les xarxes socials i anar a llibreries a buscar propostes de qualitat i que li puguin agradar a l’infant que acompanyen.” Però també té deures més genèrics per continuar millorant el programa: “Ens cal més temps durant el curs i més comunicació entre escoles i voluntariat.”

La Cinta, el Joaquim, la Maria i la resta de voluntaris i voluntàries del programa LECXIT s’han convertit en autèntics referents lectors per a centenars de nens i nenes. Amb persones com elles s’augmenten les oportunitats educatives d’alumnes vulnerables i s’afavoreix l’equitat a través d’una experiència transformadora per al voluntariat i l’alumnat participants. Perquè més enllà de l’impacte i la millora dels resultats acadèmics, el LECXIT ha permès que adults i infants connectin a través dels llibres i que els més petits trobin el gust per la lectura. 

Més enllà de l’impacte i la millora dels resultats acadèmics, el LECXIT ha permès que adults i infants connectin a través dels llibres i que els més petits trobin el gust per la lectura.